“L’Ona i el seu aniversari” es el primer libro donde la protagonista va en silla de ruedas. El primero de una serie de cuentos infantiles parte de un proyecto de concienciación en el que Stendhal Books esta realizando la parte editorial.
Según palabras de la propia autora “Este cuento quiere introducir y normalizar el mundo de la discapacidad desde una mirada simpática a todos los niños y niñas de escuelas primarias. También llegar a escuelas de educación especial porque ellos también pueden ser los protagonistas de un cuento infantil. Y a todas aquellas personas que han tenido algún imprevisto importante en sus vidas, enviarles un mensaje de que han de luchar y tirar para adelante.”
–
La autora del cuento, Anna García Galcerán es una joven escritora, filóloga de profesión, que con 26 años sufrió un “ictus”. Este accidente le provocó un cambio radical de vida, ahora va en silla de ruedas y tiene movilidad reducida. Es un ejemplo de ilusión y valentía.
L’Ona i la pedra magica” es el segundo libro de esta colección donde la protagonista va en silla de ruedas, parte de un proyecto de concienciación en el que Stendhal Books esta realizando la parte editorial.
Según palabras de la propia autora “Este cuento quiere introducir y normalizar el mundo de la discapacidad desde una mirada simpática a todos los niños y niñas de escuelas primarias. También llegar a escuelas de educación especial porque ellos también pueden ser los protagonistas de un cuento infantil. Y a todas aquellas personas que han tenido algún imprevisto importante en sus vidas, enviarles un mensaje de que han de luchar y tirar para adelante.”
–
La autora del cuento, Anna García Galcerán es una joven escritora, filóloga de profesión, que con 26 años sufrió un “ictus”. Este accidente le provocó un cambio radical de vida, ahora va en silla de ruedas y tiene movilidad reducida. Es un ejemplo de ilusión y valentía.
L'altra dia a classe vam portar de casa una agulla d'estendre amb animals. Els materials que vam utilitzar per fer-la va ser goma eva, cartolina, retuladors, pintures, etc.
En aquest llibre "Educar millor" de Carles Capdevila entrevista a once persones relacionades amb l'educació. La psicòloga Carme Thió; els mestres Jaume Cela, Gregorio Luri i Roser Salavert; els pedagogs Maria Jesús Comellas, Jaume Funes, Eva Bach i Francesco Tonucci; els filòsofs Joan Manuel del Pozo i José Antonio Marina, i el sociòleg Mariano Fernández Enguita són els onze experts que parlen amb Capdevila en aquest llibre.
A més, vam anar a Can Xic (Viladecans), perque ens expliquès el seu llibre i la seva experiència. Va ser una xarrada fantàstica.
A classe vam preparar una obra de teatre per anar a representar-la a la biblioteca Josep Soler i Vidal de Gavà a l'hora del conte.
Un grup feia l'obra de teatre, i altres feiem diferents tallers. El meu taller va ser el de les corones i "Posa el teu dir a les espelmes", on l'Ona va posar el seu dit.
Ja que a la biblioteca es presentaven els llibres de l'Anna García, "L'Ona i la pedra màgica" i "L'Ona i el seu aniversari", vam decidir fer-li un homenatge representant una adaptació dels seus llibres ja que ella vindria a veure l'obra avans de la presentació.
L'obra de teatre que vam representar va ser " L'Ona al país de les Maravelles", una obra inspirada en els llibre "L'Ona i la pedra màgica" i "L'Ona i el seu aniversari" de l'Anna García, i el conte de Alicia en el País de les Maravelles.
L'equinoteràpia és una teràpia integral emprada per professionals de la salut física o mental per promoure la rehabilitació de nens, adolescents i adults a nivell neuromuscular , psicològic, cognitiu i social per mitjà del cavall com a eina terapèutica i coadjuvant.
Es tracta d'un joc molt senzill on cada nen o nena, ha
d'agafar dos dits del/a seu/a company/a i dibuixar en ell dos personetes. Les
pot fer entrelligades, una somrient i l'altra trista, pot dibuixar-se a sí
mateix/a i el/la seu/a company/a... etc.
Edat recomenable; 4 anys. Desenvolupament del joc: Es fan dos grups i es posen en línia un davant de l'altre. Un grup serà babord i l'altre estribord del vaixell. El joc consisteix en que un grup contesta a l'altre amb unes frases amb canvis de volum. Babord li diu a estribord: "És babord, qui guanya qui guanya, és babord qui guanya a estribord" i estribord li contesta a babord: "Estribord, qui guanya, qui guanya, estribord qui guanya a babord". El tó de veu va de menys a més i guanya el grup que més crida.
A
classe vam preparar en grups un següit de jocs que es juguen a altres parts del
món. Aquests jocs van ser els següents:
La
haka: Un ball
L'aranya:
Un nen o nena és l'aranya i ha d'agafar els altres companys/es, però només pot
correr cap als costats. Els nens i nenes atrapats s'uneixen a l'aranya per a
agafar la resta també.
Cau la
pilota (R. Dominicana): Com el lloc de les cadires però no pots seure a les
cadires que et queden al costat.
Buida
l'equip: Com el típic joc de matar, però en aquest cas, en comptes d'estar
mort, quan et donen amb la pilota t'has d'anar cap a l'altre equip i continuar
jugant.
Troba
l'ampolla. Es gira una ampolla dins una rotllana de nens i nenes. A qui apunti
l'ampolla serà qui pari. La resta de nens i nenes hauran d'amagar l'ampolla
perquè qui la para la busqui.
El cuc.
Es fa una cua i la persona que està al davant de tot ha d'intentar enxampar a
la última de la cua.
Tama-seseri
(Japó): S'ha de portar un globus d'un equip a un altre sense tocar-lo amb les
mans.
El
semàfor (Uruguai): Si et diuen verd has de còrrer, si et diuen groc has d'anar
a pata coixa i amb el vermell t'has d'aturar.
L'escombra
(Canadà): En rotllana hem de passar una escombra per l'esquena mentre escoltem
una cançó. Quan la cançó s'atura qui tingui l'escombra queda eliminat i ha
d'entrar dins la rotllana.
Es
tracta d'una mena de bingo però en comptes de números es pot utilizar: nom d’animals,
de paisos, de flors, vocabulari treballat a classe o el nom dels companys i
companyes per tal d’aprendre’ls millor.
