martes, 17 de noviembre de 2015
NIÑA CORAJE
Tracta sobre la història d'una nena i la seva lluita per sobreviure, i que per aconseguir feina ha de vestir d'home i posar-se com nom "Osama". Crida a la reflexió l'abús i opressió que pateix la dona en molts llocs.
Maria Montessori
Aquesta pel·lícula tracta sobre la biografia de la metgessa, psiquiatra i pedagoga italiana Maria Montessori.
Una dona energètica, intel·ligent i decidida amb la convicció d'esdevenir metge, en una època en la qual el tasca de la majoria de les professions era únicament dret de l'home. Maria Montessori camí cap a la universitat de la facultat de medicina i cirurgia troba com el seu major obstacle el seu gènere i l'època.
A la universitat Motessori coneix al professor Giuseppe Montesano, qui l'orienta cap a la psiquiatria i els seus primers treballs en un manicomi en què havien molts nens abandonats. Montessori s'enamora de Giuseppe amb qui tenen un fill que el professor deixa en mans d'una família al seu servei per evitar l'escàndol. Maria, abandonada i enganyada, segueix la seva carrera sense poder fer-se càrrec del seu fill i es dedica a altres nens.
Montessori i va interessar per l'educació dels nens amb deficiències mentals i va aplicar mètodes experimentals aconseguint que aquests nens aprenguessin a llegir i escriure. Va desenvolupar els seus propis mètodes que va aplicar més tard a tota classe de nens. A través de la seva pràctica professional va arribar a la conclusió que els nens «es construeixen a si mateixos» a partir d'elements de l'ambient i, per comprovar-ho, va tornar a les aules universitàries a estudiar psicologia.
Va fundar la Casa dels Nens i va desenvolupar allà el que fet i fet es cridaria el mètode Montessori d'ensenyament. Totes les seves teories es van basar en el que va observar als petits fer pel seu compte, sense la supervisió d'adults. La premissa que els nens són els seus propis mestres i que per aprendre necessiten llibertat i multiplicitat d'opcions entre les quals escollir, va inspirar a Maria Montessori en totes les seves batalles per reformar la metodologia i la psicologia de l'educació.
Una dona energètica, intel·ligent i decidida amb la convicció d'esdevenir metge, en una època en la qual el tasca de la majoria de les professions era únicament dret de l'home. Maria Montessori camí cap a la universitat de la facultat de medicina i cirurgia troba com el seu major obstacle el seu gènere i l'època.
A la universitat Motessori coneix al professor Giuseppe Montesano, qui l'orienta cap a la psiquiatria i els seus primers treballs en un manicomi en què havien molts nens abandonats. Montessori s'enamora de Giuseppe amb qui tenen un fill que el professor deixa en mans d'una família al seu servei per evitar l'escàndol. Maria, abandonada i enganyada, segueix la seva carrera sense poder fer-se càrrec del seu fill i es dedica a altres nens.
Montessori i va interessar per l'educació dels nens amb deficiències mentals i va aplicar mètodes experimentals aconseguint que aquests nens aprenguessin a llegir i escriure. Va desenvolupar els seus propis mètodes que va aplicar més tard a tota classe de nens. A través de la seva pràctica professional va arribar a la conclusió que els nens «es construeixen a si mateixos» a partir d'elements de l'ambient i, per comprovar-ho, va tornar a les aules universitàries a estudiar psicologia.
Va fundar la Casa dels Nens i va desenvolupar allà el que fet i fet es cridaria el mètode Montessori d'ensenyament. Totes les seves teories es van basar en el que va observar als petits fer pel seu compte, sense la supervisió d'adults. La premissa que els nens són els seus propis mestres i que per aprendre necessiten llibertat i multiplicitat d'opcions entre les quals escollir, va inspirar a Maria Montessori en totes les seves batalles per reformar la metodologia i la psicologia de l'educació.
Som Pares
Som pares es una web destinada als nens.
Es tracta d'un centre psicològic i maternal.
LINK DE LA WEB
Es tracta d'un centre psicològic i maternal.
LINK DE LA WEB
Menjar saludable i Halloween
Menjar saludable: Snoopy fent una castanya en el seu jardí.
Snoppyestà fet amb pera i raïm negre. La seva casa amb poma. el foc amb pastanaga i la lluna amb platan.
Menjar de Halloween: Barret de bruixa, aranya, ratpenat i escombra.
El barret està fet amb xocolata milka com a base, formatge com a cinta, i unparaguas de xocolata per fer la forma.
L'aranya està feta amb una galeta principe banyada amb xarop de xocolata, i les potes de gominola.
Lescombra amb un pal de pa, formatge i enrotllat amb llengua de chcuhe.
I per últim el murciélgago, fet amb una madalena de xocolata, les orelles de xocolata amb llet i els colmilllos amb pinyons,
Snoppyestà fet amb pera i raïm negre. La seva casa amb poma. el foc amb pastanaga i la lluna amb platan.
Menjar de Halloween: Barret de bruixa, aranya, ratpenat i escombra.
El barret està fet amb xocolata milka com a base, formatge com a cinta, i unparaguas de xocolata per fer la forma.
L'aranya està feta amb una galeta principe banyada amb xarop de xocolata, i les potes de gominola.
Lescombra amb un pal de pa, formatge i enrotllat amb llengua de chcuhe.
I per últim el murciélgago, fet amb una madalena de xocolata, les orelles de xocolata amb llet i els colmilllos amb pinyons,
domingo, 15 de noviembre de 2015
La màquina d'escriure
Edat: a partir de 3 anys.
Objectius:
Millorar la psicomotricitat fina
Crear un ambient agradable amb els companys.
Crear un ambient agradable amb els companys.
Material: No cal.
Desenvolupament: Es fa una filera i quan va sonant el soroll de la màquina d'escriure es va fent el ritme amb els dits a l'esquena del company de davant nostre. Així contínuament quan sona el soroll que fa canviar de línia a la màquina d'escriure es mou el cabell del company d'endavant.
En Joan petit
En Joan petit quan balla
Balla, balla, balla
En Joan petit quan balla
Balla amb so dit
Amb so dit, dit, dit
Així balla en Joan petit
En Joan petit quan balla
Balla, balla, balla
En Joan petit quan balla
Balla amb sa mà
Amb sa mà, mà, mà
Amb so dit, dit dit
Així balla en Joan petit
En Joan petit quan balla
Balla, balla, balla
En Joan petit quan balla
Balla amb so colze
Amb so colze, colze, colze
Amb sa mà, mà, mà
Amb so dit, dit dit
Així balla en Joan petit
En Joan petit quan balla
Balla, balla, balla
En Joan petit quan balla
Balla amb so peu
Amb so peu, peu, peu
Amb so colze, colze, colze
Amb sa mà, mà, mà
Amb so dit, dit dit
Així balla en Joan petit
En Joan petit quan balla
Balla, balla, balla
En Joan petit quan balla
Balla amb sa (cama, so genoll, so cap, sa panxa, so cul...)
Balla, balla, balla
En Joan petit quan balla
Balla amb so dit
Amb so dit, dit, dit
Així balla en Joan petit
En Joan petit quan balla
Balla, balla, balla
En Joan petit quan balla
Balla amb sa mà
Amb sa mà, mà, mà
Amb so dit, dit dit
Així balla en Joan petit
En Joan petit quan balla
Balla, balla, balla
En Joan petit quan balla
Balla amb so colze
Amb so colze, colze, colze
Amb sa mà, mà, mà
Amb so dit, dit dit
Així balla en Joan petit
En Joan petit quan balla
Balla, balla, balla
En Joan petit quan balla
Balla amb so peu
Amb so peu, peu, peu
Amb so colze, colze, colze
Amb sa mà, mà, mà
Amb so dit, dit dit
Així balla en Joan petit
En Joan petit quan balla
Balla, balla, balla
En Joan petit quan balla
Balla amb sa (cama, so genoll, so cap, sa panxa, so cul...)
El quadre de Guernica
Guernica és un famós quadre de Pablo Picasso que té com motiu el bombardeig de Guernica. El Govern de la Segona República Espanyola va encarregar a Picasso un quadre que decorés el Pavelló Espanyol durant l'Exposició Universal de 1937 a París. Picasso va realitzar un quadre cubista expressant la seva visió del bombardeig i el va anomenar Guernica. Ha passat a ser una obra fonamental per entendre la història de l'art.
El Guernica de Picasso mostra persones, animals i edificis destrossats per la violència i el caos generat per les bombes. L'austeritat cromàtica convé al tema del quadre. La primera imatge que Picasso va rebre del bombardeig va ser a través dels diaris francesos el que propicia la teoria que va interioritzar l'horror que això va suposar, reflectint-lo amb tons negres i blancs.
Pieter Brueghel
Pieter Brueghel, anomenat el Vell, nascut entre 1525 i 1530
possiblement a Breda, als Països Baixos, és un dels més
grans pintors flamencs del segle XVI.
Pràcticament desconegut en la seva etapa de formació, les
úniques dades sobre la seva vida i la seva carrera ens les
ofereix una biografia de 1609 que el presenta com un
ignorant dedicat a la pintura còmica.
Tan mateix, sembla suficientment demostrat que fou un home de certa cultura, donat que va conèixer estudiosos i científics contemporanis del seu país i va viatjar per Itàlia per aprendre la forma de pintar dels renaixentistes.
L’any 1560 va fer el quadre Jocs infantils on ens mostra una poblada ciutat amb més de 250 petits personatges absorts practicant 86 jocs i distraccions diferents, emprant trossos de fusta, ossos, cercles, barrils…
Aquí us deixo un link on es veuen tots el jocs d'aquest quadre i una breu descripció de cada un!
Tan mateix, sembla suficientment demostrat que fou un home de certa cultura, donat que va conèixer estudiosos i científics contemporanis del seu país i va viatjar per Itàlia per aprendre la forma de pintar dels renaixentistes.
L’any 1560 va fer el quadre Jocs infantils on ens mostra una poblada ciutat amb més de 250 petits personatges absorts practicant 86 jocs i distraccions diferents, emprant trossos de fusta, ossos, cercles, barrils…
Aquí us deixo un link on es veuen tots el jocs d'aquest quadre i una breu descripció de cada un!
Com aprendre a aprendre
En aquest blog trobarem moltíssimes activitats per fer amb els nostres petits! Molt original i utilitzant molt la creativitat i la imaginació!
Com aprendre a aprendre
Com aprendre a aprendre
Catàleg de joguines Nadal 2015
Acabem amb els estereotips de gènere. (Vist en el catàleg de Toy Planet -Guia de Navidad. Juguetes 2015).
Fotografies del catàleg
Fotografies del catàleg
sábado, 14 de noviembre de 2015
Francesco Tonucci
Ningú com ell sap " Com ser nen" i
com la infància és una condició, ja que " Nen es neix ", el ha
aconseguit mantenir aquesta característica durant tota la seva vida , ha fet
realitat el mite de Peter Pan, i això és només cosa de genis.
Francesco, trencant límits i fronteres ha
comptat pel món les necessitats dels nens , ens ha explicat com, escoltant
" les seves ximpleries “, trobem grans solucions, ja que quan un nen diu
una tonteria no l'ha sentit dels seus pares ni dels seus mestres , de manera
que probablement tanqui una gran veritat ("per ser feliç faran falta dos
o tres").
Francesco
reivindica la necessitat de jugar, perquè " Quan els nens diuen prou!"
, a la ciutat que el somia, "La Ciutat dels nens", les places són
espais públics per al joc, amb pilotes, avis, rialles, plors, mirades... crits
i silenci... però sense cotxes.
Francesco Tonucci
Francesco Tonucci (Fano, 1940), també
conegut pel pseudònim "Frato", és un pensador, psicopedagog i
dibuixant italià. És autor de nombrosos llibres sobre el paper dels nens en
l'ecosistema urbà i d'articles en revistes italianes i estrangeres.
Tonucci pensa que cal
ressaltar el paper del mestre i considerar-lo una peça essencial en l'educació
dels nens, ja que alguns nens passen més temps amb els mestres que amb els seus
propis pares al llarg del dia, hauríem de potenciar més la relació entre la
família i l'escola, l'escola ha d'ajudar a la família en aspectes en els quals la
família no sàpiga com actuar.
També considera necessari
un canvi de model: de l'educatiu actual a un altre que tingui en compte les
competències del nen, cal escoltar-lo i aconseguir que comparteixin els seus
coneixements amb els altres companys, cal preparar-lo per la vida en societat.
El Petit Príncep
El Petit Príncep (en francès, Le Petit Prince) és l'obra més coneguda d'Antoine de Saint-Exupéry. Publicat el 1943 a Nova York, és un conte poètic i filosòfic sota l'aparença d'un conte per a nens.
La història narra la trobada entre un nen i un aviador, els diàlegs que tenen i com aquests fan replantejar la vida a l'adult. El llibre està il·lustrat amb dibuixos del mateix autor, que formen part de la narració i que són tant o més coneguts que el conte. Cada capítol relata una trobada del petit príncep que resta perplex pel que fa al comportament absurd de les «persones grans». Cadascuna d'aquestes trobades pot ser llegida com una al·legoria.
El llenguatge, senzill i desposseït, destinat a ser comprès pels nens, és en realitat per al narrador el vehicle privilegiat d'una concepció simbòlica de la vida. Les aquarel·les, que formen part del text participen d'aquesta puresa del llenguatge: nuesa i profunditat són les qualitats mestres de l'obra.
Carles Capdevila
Carles Capdevila és el director del diari
català Ara i també pare de quatre fills . Qualitat personal que no destacaria
en el seu currículum professional si no fos perquè amb les seves xerrades sobre
la paternitat i la criança, sustentades en l'humor , s'ha convertit en un dels
divulgadors més populars d'Espanya.
Amb 19 anys d'experiència
en paternitat ha arribat a la conclusió que la seva missió consisteix a "espavilar els petits i controlar a la gent gran", si és el cas dos nens
i dos adolescents.
En aquest monòleg explica els cinc sentits
que componen la base de la seva manera d'educar:
1. Sentit Comú.
2. Sentit del ridícul.
3. Sentit del
deure i la responsabilitat
4. Sentit moral.
5. Sentit de
l'humor.
MAMÁS Y PAPÁS
En aquest video podem veure on la nena juga a mares i a pares. Com a resultat imita als seus pares, ja que son els seus referents per jugar-hi. Per tant, podem deduir que en la seva casa hi ha violència de gènere.
Això implica que la nena creixi en un entorn masclista ja que creu que el que passa a la seva casa es normal.
Això implica que la nena creixi en un entorn masclista ja que creu que el que passa a la seva casa es normal.
domingo, 8 de noviembre de 2015
Malala Yousafzai
La història de Malala ha
estat plena d'alts i baixos. Des de 2009 quan va començar a escriure un diari
de forma anònima per a la BBC sobre la seva experiència com una nena sota la
violència dels talibans a la vall de Swat, al nord de Pakistan. Aquí els
extremistes volien prohibir a les nenes que assistissin a l'escola. Ella
ràpidament es va convertir en la portaveu internacional en defensa dels drets
de les nenes a assistir al col·legi, però també es va convertir en un objectiu
per als talibans.
El 2012, als 15 anys, un
home armat va disparar mentre estava asseguda a l'autobús escolar. Encara sota
amenaça, ella va continuar la seva educació a Birmingham. Ara amb 17 anys s'ha
convertit en una de les defensores més importants dels drets de nenes i dones,
i el seu discurs ha arribat a tot el món gràcies al seu llibre "Jo sóc
Malala", en el qual narra les experiències viscudes sota el règim talibà.
La seva vida sense dubte ha canviat radicalment, i avui és la persona més jove
a guanyar el Premi Nobel de la Pau.
Algunes de les seves frases més destacades:
1. “Que las mujeres sean
independientes y peleen por ellas. Es tiempo de pelear. Llamamos a los líderes
mundiales a cambiar sus estrategias."
2. “Algunos niños no
quieren consolas, quieren un libro y un bolígrafo para ir al colegio.”
3. “Teníamos dos
opciones, estar calladas y morir o hablar y morir, y decidimos hablar.”
Escoles Jesuites a Catalunya
Els col·legis de jesuïtes de Catalunya han començat a implantar un nou model d'ensenyament que ha eliminat assignatures, exàmens i horaris i ha transformat les aules en espais de treball on els nens adquireixen els coneixements fent projectes conjunts.
Intenten implantar un nou model d'ensenyament
: "És millor si veuen que el que aprenen té una aplicació pràctica ".
Treball per projectes, flexibilitat i aprenentatge autònom en comptes d'examens, llibres i classes magistrals.
El secret del meu turbant - Nàdia Ghulam
El secret del meu turbant explica la història
real de Nàdia Ghulam, una noia afganesa que amb només vuit anys va patir greus
ferides a causa duna bomba. En sortir de lhospital dos anys després, el règim talibà shavia instaurat a
Afganistan i ella va prendre una decisió radical: es va vestir de noi i durant deu anys es va fer passar per
home per poder portar un sou a casa, ja que el nou govern va prohibir que les
dones treballessin fora de casa. Aquesta és la història de la Nàdia, una noia
que va lluitar per la seva llibertat.
Nadia Ghulam
Nàdia Ghulam
va néixer a Kabul (Afganistan) el 1985.
El 1993, en el marc de la guerra civil que assolava el seu país des de
feia anys, va quedar molt malt ferida com a conseqüència d’un bombardeig. Quan
va sortir de l’hospital, 14 operacions més tard, la seva família continuava
vivint amb moltes penúries.
En
aquells moments s’havia acabat la guerra, però l’havia seguida la instauració
del règim talibà, que no permetia que les dones treballessin. Això era greu per
a la família de la Nadia, perquè el pare
tenia problemes de salut i no podia treballar, i el germà gran havia mort.
En aquestes circumstàncies, la Nàdia va
decidir que tenir 11 anys i ser una noia no podia ser un impediment per ser
l’home de la casa. Va decidir fer-se passar per un noi i sortir a treballar per
mantenir el pare, la mare i les dues germanes petites. Va viure amb un nom que
no era el seu durant 11 anys.
Passat el temps, va viatjar a Europa amb una
ONG. Actualment, la Nàdia viu amb els seus pares adoptius a Badalona, ciutat a
la que va arribar al 2006 per rebre tractament mèdic per pal·liar els efectes
que les ferides van deixar en el seu rostre.
Activa i emprenedora, té diversos projectes en
ment, com ara estudiar a la Universitat i ajudar el seu país amb tots els
mitjans al seu abast. Mentrestant, estudia català, informàtica, integració
social i matèries que tenen a veure amb
la qualitat del treball de les ONG.
3 exercicis per millorar la paciència dels nens
1. Un bon exercici per desenvolupar la paciència en els nens és sembrar una planta i mostrar-li que el creixement de la mateixa té el seu procés i que cal esperar . Es poden anar junts a regar la planta per anar observant l'evolució...
2. No li donis tot al moment , quan el nen demani alguna cosa, deixa-li que esperi uns minuts abans de donar-l'hi. Comença per un període d'uns 15 segons i poc a poc quan vagi tolerant els temps d'espera anirem augmentant els segons.
3. Jocs de taula i activitats en grup, els ajuda a aprendre a esperar el seu torn.
2. No li donis tot al moment , quan el nen demani alguna cosa, deixa-li que esperi uns minuts abans de donar-l'hi. Comença per un període d'uns 15 segons i poc a poc quan vagi tolerant els temps d'espera anirem augmentant els segons.
3. Jocs de taula i activitats en grup, els ajuda a aprendre a esperar el seu torn.
Poema infantil de García Lorca. Agua, ¿dónde vas?
Agua, ¿dónde vas?
Riendo voy por el río
a las orillas del mar.
Mar, ¿adónde vas?
Río arriba voy buscando
fuente donde descansar.
Chopo, y tú ¿qué harás?
No quiero decirte nada.
Yo..., ¡temblar!
¿Qué deseo, qué no deseo,
por el río y por la mar?
Requisits per ser un bon educador
- Tenir una memòria d'elefant
- Paciència d'àngel
- Un cor més gran que el sol (Ser bona persona, empatia i ser professional)
- 3 exercicis per realitzar la paciència: Anar a la perruqueria, fer cola al supermercat, pintar..
- Ulls repartits al voltant del cap
- Un filtre nasal
- Vuit braços com un pop
- Cames molt resistents
- Una bufeta de 5 litres
- Un sistema immunològic d'alt grau
Característiques del joc
El joc és una activitat necessària pels éssers humans. És una eina útil per adquirir i desenvolupar capacitats motores, intel·lectuals i afectives.
Les seves característiques són:
- Activitat agradable que produeix plaer
- Lliure, espontani i voluntari
- La finalitat del joc és el seu procès
- Activitat
- És una realitat fictícia
- Espai-temps
- Pròpia de la infància
- INNAT
- Afirmar-se i autoestima
- Socialitzador
- No hi han desigualtats
- No cal objectes
Petit castell de Naipes
Avui la Carla i jo hem jugat a fer un petit castell de Naipes. Ens ho hem passat d'allò més bé, ja que sempre que posavem una carta, el castell s'esfondrava, Finalment hem aconseguit fer aquest castell, però, el que més li ha agradat ha sigut llençar-lo, ha sigut un moment molt divertit!
Dibuix als dits
Avui la Carla i jo hem jugat a pintar-nos els dits. Amb la meva ajuda, ha pintat als seus dits la nostra familia. La Sheila, el papa, la mama i la Carla.
Quan hem acabat, ha anat corrents a esnsenyar-li als nostres pares, ens ho hem passat pipa!
Pintant amb el Pupete
Avui m'ha tocat portar-me al nostre peluix de classe Pupete a casa. Haviem de fer-nos una foto educativa i pujar-la al grupde classe.
Quan he arribat a casa la meva germana Carla l'ha vist, l'ha agafat i s'ha posat a jugar amb ell. Per tant, ja tenia una idea per fer la meva foto, la Carla, el Ppupete i jo pintant! Ens ho hem passat genial!
Quan he arribat a casa la meva germana Carla l'ha vist, l'ha agafat i s'ha posat a jugar amb ell. Per tant, ja tenia una idea per fer la meva foto, la Carla, el Ppupete i jo pintant! Ens ho hem passat genial!
Donar les gràcies
Edat: A partir de 3 anys
Material: Un bolígraf en el nostre cas, encara que pot ser altre objecte
Desenvolupament:
Es tracta d'un joc per imitar al professor. Els alumnes han de fer el que faci el professor en ordre. El professor demana un bolígraf i dona les gràcies. Quan ho ha fet, fa un gest amb el bolígraf i passa el bolígraf al nen que té al costat.
La finalitat d'aquest joc és que els nens donin les gràcies cada vegada que els hi donen el bolígraf.
Edat: A partir de 3 anys
Material: No és necessari
Desenvolupament:
En aquest joc hem de dir una característica nostra, com per exemple el número de germans, i que els nens parlin entre sí per agrupar-se tots els de la mateixa característica.
Poden haver-hi altres característiques com: número de peu, signe del zodíac, lloc on viuen, color de cabell, edat...
Material: No és necessari
Desenvolupament:
En aquest joc hem de dir una característica nostra, com per exemple el número de germans, i que els nens parlin entre sí per agrupar-se tots els de la mateixa característica.
Poden haver-hi altres característiques com: número de peu, signe del zodíac, lloc on viuen, color de cabell, edat...
El rentacotxes
Edat: a partir de 3 anys.
Material: no es necessita
Objectius:
- - Divertir-se en grup.
- - Tenir contacte més directe amb els companys amb els companys.
La mosca
Edat: A partir de 3 anys
Objectius:
- - Treballar la concentració, repassar les vocals i divertir-se
Desenvolupament: Asseguts en rotllana, en filera... Una de les persones agafa l'objecte, un altre tria una vocal i la persona que té el peluix el fa volar mentre la resta fan el so de la mosca amb la vocal, segons on estigui el peluix el so serà més fort, si està més a d'alt o més baix, si és més a baix.
La moto
Edat: 3 anys cap endavant
Material: No és necessari
Objectius:
- - Treballar l'esquerra-dreta i la coordinació amb el grup
- - Passar una estona divertida
Desenvolupament: Els alumnes es posen d'un en un en fila asseguts al terra amb les cames obertes, els següents s'han de posar de la mateixa manera, assegut entre les cames del primer, el tercer entre les cames del segon i així successivament. El professor es posa al principi de la fila, mirant cap als que estan asseguts al terra i ha de dirigir la moto. En diferents direccions, rotondes, velocitat, posar en marxa la moto...
El joc de les cadires
Joc recomanat a partir de 3 anys
Objectius: Recordar cançons infantils i conèixer als companys.
Material: cadires.
Desenvolupament: Cadascú posa una cadira devant seu en rotllana i es comença a donar voltes al voltant de les cadires mentre es canten cançons infantils, el professor va treient cadires, fins que diu “ja” i tots hem de seure a les cadires, si no hi han suficients, s'asseuen varies persones a la mateixa cadira, una a sobre de l'altre.
Aquest joc serveix perquè cap nen es senti
desplaçat, ja que quan es van eliminant les cadires els nens no deixen de jugar
, sinó que es van asseient un sobre l'altre.
Passa el Pupete
Joc recomanat a partir de 3 anys.
Objectius:
- Socialitzar-se amb el grup de classe
- Conèixer els noms dels companys.
- Crear adjectius positius als companys
Material: un peluix.
Desenvolupament: Es fa una rotllana i es va passant un peluix, qui passa el peluix ha de dir el nom de la persona a qui se'l passa i un adjectiu positiu que comenci amb la lletra inicial del nom d'aquesta persona. Quan s'acaba la ronda i tothom ha agafat el peluix, cadascú ha de dir el seu nom i l'adjectiu que li han dit.
Si tu vas al cel
Si tu vas al cel amb patinet
fes-m'hi un bon lloc, que hi pujo jo. (x2)
Airí, airó. Airí, airó.
Si al cielo vas, patinando,
hazme un lugar, que subo yo. (x2)
Airí, airó. Airí, airó.
Si tu vas au cel, en patinant,
fais un petit trou que je monte là. (x2)
Airí, airó. Airí, airó.
En un got no pot, haver-hi hagut,
mai vi del fort, sense un embut. (x2)
Airí, airó. Airí, airó.
Romanitoff i el gran Krushoff,
estan pitof de l'aigua naf. (x2)
Airí, airó. Airí, airó.
Jamai jalem ni jalarem,
fa mal aquí fa mal allà. (x2)
Airí, airó. Airí, airó.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)