NIÑA CORAJE

Tracta sobre la història d'una nena i la seva lluita per sobreviure, i que per aconseguir feina ha de vestir d'home i posar-se com nom "Osama". Crida a la reflexió l'abús i opressió que pateix la dona en molts llocs.

Maria Montessori

Aquesta pel·lícula tracta sobre la biografia de la metgessa, psiquiatra i pedagoga italiana Maria Montessori.

Una dona energètica, intel·ligent i decidida amb la convicció d'esdevenir metge, en una època en la qual el tasca de la majoria de les professions era únicament dret de l'home. Maria Montessori camí cap a la universitat de la facultat de medicina i cirurgia troba com el seu major obstacle el seu gènere i l'època.

A la universitat Motessori coneix al professor Giuseppe Montesano, qui l'orienta cap a la psiquiatria i els seus primers treballs en un manicomi en què havien molts nens abandonats. Montessori s'enamora de Giuseppe amb qui tenen un fill que el professor deixa en mans d'una família al seu servei per evitar l'escàndol. Maria, abandonada i enganyada, segueix la seva carrera sense poder fer-se càrrec del seu fill i es dedica a altres nens.
Montessori i va interessar per l'educació dels nens amb deficiències mentals i va aplicar mètodes experimentals aconseguint que aquests nens aprenguessin a llegir i escriure. Va desenvolupar els seus propis mètodes que va aplicar més tard a tota classe de nens. A través de la seva pràctica professional va arribar a la conclusió que els nens «es construeixen a si mateixos» a partir d'elements de l'ambient i, per comprovar-ho, va tornar a les aules universitàries a estudiar psicologia.


Va fundar la Casa dels Nens i va desenvolupar allà el que fet i fet es cridaria el mètode Montessori d'ensenyament. Totes les seves teories es van basar en el que va observar als petits fer pel seu compte, sense la supervisió d'adults. La premissa que els nens són els seus propis mestres i que per aprendre necessiten llibertat i multiplicitat d'opcions entre les quals escollir, va inspirar a Maria Montessori en totes les seves batalles per reformar la metodologia i la psicologia de l'educació. 

Som Pares

Som pares es una web destinada als nens. 
Es tracta d'un centre psicològic i maternal.
 LINK DE LA WEB

Menjar saludable i Halloween

Menjar saludable: Snoopy fent una castanya en el seu jardí.
Snoppyestà fet amb pera i raïm negre. La seva casa amb poma. el foc amb pastanaga i la lluna amb platan.





















Menjar de Halloween: Barret de bruixa, aranya, ratpenat i escombra.
El barret està fet amb xocolata milka com a base, formatge com a cinta, i unparaguas de xocolata per fer la forma.
L'aranya està feta amb una galeta principe banyada amb xarop de xocolata, i les potes de gominola.
Lescombra amb un pal de pa, formatge i enrotllat amb llengua de chcuhe.
I per últim el murciélgago, fet amb una madalena de xocolata, les orelles de xocolata amb llet i els colmilllos amb pinyons,

Museu de les il·lusions

La màquina d'escriure

Edat: a partir de 3 anys.

Objectius:

Millorar la psicomotricitat fina 
Crear un ambient agradable amb els companys.

Material: No cal.

Desenvolupament: Es fa una filera i quan va sonant el soroll de la màquina d'escriure es va fent el ritme amb els dits a l'esquena del company de davant nostre. Així contínuament quan sona el soroll que fa canviar de línia a la màquina d'escriure es mou el cabell del company d'endavant. 

En Joan petit

En Joan petit quan balla
Balla, balla, balla
En Joan petit quan balla
Balla amb so dit
Amb so dit, dit, dit
Així balla en Joan petit

En Joan petit quan balla
Balla, balla, balla
En Joan petit quan balla
Balla amb sa mà
Amb sa mà, mà, mà
Amb so dit, dit dit
Així balla en Joan petit

En Joan petit quan balla
Balla, balla, balla
En Joan petit quan balla
Balla amb so colze
Amb so colze, colze, colze
Amb sa mà, mà, mà
Amb so dit, dit dit
Així balla en Joan petit

En Joan petit quan balla
Balla, balla, balla
En Joan petit quan balla
Balla amb so peu
Amb so peu, peu, peu
Amb so colze, colze, colze
Amb sa mà, mà, mà
Amb so dit, dit dit
Així balla en Joan petit

En Joan petit quan balla
Balla, balla, balla
En Joan petit quan balla
Balla amb sa (cama, so genoll, so cap, sa panxa, so cul...)

El quadre de Guernica

Guernica és un famós quadre de Pablo Picasso que té com motiu el bombardeig de Guernica. El Govern de la Segona República Espanyola va encarregar a Picasso un quadre que decorés el Pavelló Espanyol durant l'Exposició Universal de 1937 a París. Picasso va realitzar un quadre cubista expressant la seva visió del bombardeig i el va anomenar Guernica. Ha passat a ser una obra fonamental per entendre la història de l'art.

El Guernica de Picasso mostra persones, animals i edificis destrossats per la violència i el caos generat per les bombes. L'austeritat cromàtica convé al tema del quadre. La primera imatge que Picasso va rebre del bombardeig va ser a través dels diaris francesos el que propicia la teoria que va interioritzar l'horror que això va suposar, reflectint-lo amb tons negres i blancs.

Pieter Brueghel

Pieter Brueghel, anomenat el Vell, nascut entre 1525 i 1530 possiblement a Breda, als Països Baixos, és un dels més grans pintors flamencs del segle XVI. Pràcticament desconegut en la seva etapa de formació, les úniques dades sobre la seva vida i la seva carrera ens les ofereix una biografia de 1609 que el presenta com un ignorant dedicat a la pintura còmica. 

Tan mateix, sembla suficientment demostrat que fou un home de certa cultura, donat que va conèixer estudiosos i científics contemporanis del seu país i va viatjar per Itàlia per aprendre la forma de pintar dels renaixentistes.

L’any 1560 va fer el quadre Jocs infantils on ens mostra una poblada ciutat amb més de 250 petits personatges absorts practicant 86 jocs i distraccions diferents, emprant trossos de fusta, ossos, cercles, barrils…

Aquí us deixo un link on es veuen tots el jocs d'aquest quadre i una breu descripció de cada un! 

ELS JOCS INFANTILS DE PIETER BRUEGEL

Com aprendre a aprendre

En aquest blog trobarem moltíssimes activitats per fer amb els nostres petits! Molt original i utilitzant molt la creativitat i la imaginació!

Com aprendre a aprendre

Catàleg de joguines Nadal 2015

Acabem amb els estereotips de gènere. (Vist en el catàleg de Toy Planet -Guia de Navidad. Juguetes 2015).

Fotografies del catàleg

Fundación "Pequeño deseo"

Web Fundación Pequeño deseo

Mestres al Facebook

MESTRES AL FACEBOOK

Dibuixos de Frato

Francesco Tonucci

Ningú com ell sap " Com ser nen" i com la infància és una condició, ja que " Nen es neix ", el ha aconseguit mantenir aquesta característica durant tota la seva vida , ha fet realitat el mite de Peter Pan, i això és només cosa de genis.

Francesco, trencant límits i fronteres ha comptat pel món les necessitats dels nens , ens ha explicat com, escoltant " les seves ximpleries “, trobem grans solucions, ja que quan un nen diu una tonteria no l'ha sentit dels seus pares ni dels seus mestres , de manera que probablement tanqui una gran veritat ("per ser feliç faran falta dos o tres").

 Francesco reivindica la necessitat de jugar, perquè " Quan els nens diuen prou!" , a la ciutat que el somia, "La Ciutat dels nens", les places són espais públics per al joc, amb pilotes, avis, rialles, plors, mirades... crits i silenci... però sense cotxes.

Francesco Tonucci

Francesco Tonucci (Fano, 1940), també conegut pel pseudònim "Frato", és un pensador, psicopedagog i dibuixant italià. És autor de nombrosos llibres sobre el paper dels nens en l'ecosistema urbà i d'articles en revistes italianes i estrangeres.

Tonucci pensa que cal ressaltar el paper del mestre i considerar-lo una peça essencial en l'educació dels nens, ja que alguns nens passen més temps amb els mestres que amb els seus propis pares al llarg del dia, hauríem de potenciar més la relació entre la família i l'escola, l'escola ha d'ajudar a la família en aspectes en els quals la família no sàpiga com actuar.

També considera necessari un canvi de model: de l'educatiu actual a un altre que tingui en compte les competències del nen, cal escoltar-lo i aconseguir que comparteixin els seus coneixements amb els altres companys, cal preparar-lo per la vida en societat.

El Petit Príncep

El Petit Príncep (en francès, Le Petit Prince) és l'obra més coneguda d'Antoine de Saint-Exupéry. Publicat el 1943 a Nova York, és un conte poètic i filosòfic sota l'aparença d'un conte per a nens.

La història narra la trobada entre un nen i un aviador, els diàlegs que tenen i com aquests fan replantejar la vida a l'adult. El llibre està il·lustrat amb dibuixos del mateix autor, que formen part de la narració i que són tant o més coneguts que el conte. Cada capítol relata una trobada del petit príncep que resta perplex pel que fa al comportament absurd de les «persones grans». Cadascuna d'aquestes trobades pot ser llegida com una al·legoria.

El llenguatge, senzill i desposseït, destinat a ser comprès pels nens, és en realitat per al narrador el vehicle privilegiat d'una concepció simbòlica de la vida. Les aquarel·les, que formen part del text participen d'aquesta puresa del llenguatge: nuesa i profunditat són les qualitats mestres de l'obra.

Carles Capdevila

Carles Capdevila és el director del diari català Ara i també pare de quatre fills . Qualitat personal que no destacaria en el seu currículum professional si no fos perquè amb les seves xerrades sobre la paternitat i la criança, sustentades en l'humor , s'ha convertit en un dels divulgadors més populars d'Espanya.

Amb 19 anys d'experiència en paternitat ha arribat a la conclusió que la seva missió consisteix a "espavilar els petits i controlar a la gent gran", si és el cas dos nens i dos adolescents.

En aquest monòleg explica els cinc sentits que componen la base de la seva manera d'educar:

1. Sentit Comú.

2. Sentit del ridícul.

3. Sentit del deure i la responsabilitat

4. Sentit moral.

5. Sentit de l'humor.

MAMÁS Y PAPÁS

En aquest video podem veure on la nena juga a mares i a pares. Com a resultat imita als seus pares, ja que son els seus referents per jugar-hi. Per tant, podem deduir que en la seva casa hi ha violència de gènere.

Això implica que la nena creixi en un entorn masclista ja que creu que el que passa a la seva casa es normal.

Reacció d'un pare quan el seu fill vol una nina.

Malala Yousafzai

La història de Malala ha estat plena d'alts i baixos. Des de 2009 quan va començar a escriure un diari de forma anònima per a la BBC sobre la seva experiència com una nena sota la violència dels talibans a la vall de Swat, al nord de Pakistan. Aquí els extremistes volien prohibir a les nenes que assistissin a l'escola. Ella ràpidament es va convertir en la portaveu internacional en defensa dels drets de les nenes a assistir al col·legi, però també es va convertir en un objectiu per als talibans.

El 2012, als 15 anys, un home armat va disparar mentre estava asseguda a l'autobús escolar. Encara sota amenaça, ella va continuar la seva educació a Birmingham. Ara amb 17 anys s'ha convertit en una de les defensores més importants dels drets de nenes i dones, i el seu discurs ha arribat a tot el món gràcies al seu llibre "Jo sóc Malala", en el qual narra les experiències viscudes sota el règim talibà. La seva vida sense dubte ha canviat radicalment, i avui és la persona més jove a guanyar el Premi Nobel de la Pau.

Algunes de les seves frases més destacades:

1. “Que las mujeres sean independientes y peleen por ellas. Es tiempo de pelear. Llamamos a los líderes mundiales a cambiar sus estrategias."

2. “Algunos niños no quieren consolas, quieren un libro y un bolígrafo para ir al colegio.” 

3. “Teníamos dos opciones, estar calladas y morir o hablar y morir, y decidimos hablar.”

Escoles Jesuites a Catalunya

Els col·legis de jesuïtes de Catalunya han començat a implantar un nou model d'ensenyament que ha eliminat assignatures, exàmens i horaris i ha transformat les aules en espais de treball on els nens adquireixen els coneixements fent projectes conjunts.

Intenten implantar un nou model d'ensenyament : "És millor si veuen que el que aprenen té una aplicació pràctica ".

Treball per projectes, flexibilitat i aprenentatge autònom en comptes d'examens, llibres i classes magistrals.

El secret del meu turbant - Nàdia Ghulam

El secret del meu turbant explica la història real de Nàdia Ghulam, una noia afganesa que amb només vuit anys va patir greus ferides a causa d’una bomba. En sortir de l’hospital dos anys després, el règim talibà s’havia instaurat a Afganistan i ella va prendre una decisió radical: es va vestir de noi i durant deu anys es va fer passar per home per poder portar un sou a casa, ja que el nou govern va prohibir que les dones treballessin fora de casa. Aquesta és la història de la Nàdia, una noia que va lluitar per la seva llibertat. 

Nadia Ghulam

Nàdia Ghulam  va néixer a Kabul (Afganistan) el 1985.  El 1993, en el marc de la guerra civil que assolava el seu país des de feia anys, va quedar molt malt ferida com a conseqüència d’un bombardeig. Quan va sortir de l’hospital, 14 operacions més tard, la seva família continuava vivint amb moltes penúries.

En aquells moments s’havia acabat la guerra, però l’havia seguida la instauració del règim talibà, que no permetia que les dones treballessin. Això era greu per a la família de la Nadia,  perquè el pare tenia problemes de salut i no podia treballar, i el germà gran havia mort.

En aquestes circumstàncies, la Nàdia va decidir que tenir 11 anys i ser una noia no podia ser un impediment per ser l’home de la casa. Va decidir fer-se passar per un noi i sortir a treballar per mantenir el pare, la mare i les dues germanes petites. Va viure amb un nom que no era el seu durant 11 anys.

Passat el temps, va viatjar a Europa amb una ONG. Actualment, la Nàdia viu amb els seus pares adoptius a Badalona, ciutat a la que va arribar al 2006 per rebre tractament mèdic per pal·liar els efectes que les ferides van deixar en el seu rostre.

Activa i emprenedora, té diversos projectes en ment, com ara estudiar a la Universitat i ajudar el seu país amb tots els mitjans al seu abast. Mentrestant, estudia català, informàtica, integració social i matèries que tenen a veure amb  la qualitat del treball de les ONG. 

3 exercicis per millorar la paciència dels nens

1. Un bon exercici per desenvolupar la paciència en els nens és sembrar una planta i mostrar-li que el creixement de la mateixa té el seu procés i que cal esperar . Es poden anar junts a regar la planta per anar observant l'evolució...

2. No li donis tot al moment , quan el nen demani alguna cosa, deixa-li que esperi uns minuts abans de donar-l'hi. Comença per un període d'uns 15 segons i poc a poc quan vagi tolerant els temps d'espera anirem augmentant els segons.

3. Jocs de taula i activitats en grup, els ajuda a aprendre a esperar el seu torn.

Poema infantil de García Lorca. Agua, ¿dónde vas?

Agua, ¿dónde vas? 

Riendo voy por el río 

a las orillas del mar. 

Mar, ¿adónde vas? 

Río arriba voy buscando 

fuente donde descansar. 

Chopo, y tú ¿qué harás?  

No quiero decirte nada. 

Yo..., ¡temblar! 

¿Qué deseo, qué no deseo, 

por el río y por la mar? 

Requisits per ser un bon educador

1. Tenir una memòria d'elefant
2. Paciència d'àngel
3. Un cor més gran que el sol (Ser bona persona, empatia i ser professional)
4. 3 exercicis per realitzar la paciència: Anar a la perruqueria, fer cola al supermercat, pintar..
5. Ulls repartits al voltant del cap
6. Un filtre nasal
7. Vuit braços com un pop
8. Cames molt resistents
9. Una bufeta de 5 litres
10. Un sistema immunològic d'alt grau

Característiques del joc

El joc és una activitat necessària pels éssers humans. És una eina útil per adquirir i desenvolupar capacitats motores, intel·lectuals i afectives. 

Les seves característiques són:

• Activitat agradable que produeix plaer
• Lliure, espontani i voluntari
• La finalitat del joc és el seu procès
• Activitat
• És una realitat fictícia
• Espai-temps
• Pròpia de la infància 
• INNAT
• Afirmar-se i autoestima
• Socialitzador
• No hi han desigualtats
• No cal objectes

Petit castell de Naipes

Avui la Carla i jo hem jugat a fer un petit castell de Naipes. Ens ho hem passat d'allò més bé, ja que sempre que posavem una carta, el castell s'esfondrava, Finalment hem aconseguit fer aquest castell, però, el que més li ha agradat ha sigut llençar-lo, ha sigut un moment molt divertit!

Dibuix als dits

Avui la Carla i jo hem jugat a pintar-nos els dits. Amb la meva ajuda, ha pintat als seus dits la nostra familia. La Sheila, el papa, la mama i la Carla.

Quan hem acabat, ha anat corrents a esnsenyar-li als nostres pares, ens ho hem passat pipa!

Pintant amb el Pupete

Avui m'ha tocat portar-me al nostre peluix de classe Pupete a casa. Haviem de fer-nos una foto educativa i pujar-la al grupde classe.
Quan he arribat a casa la meva germana Carla l'ha vist, l'ha agafat i s'ha posat a jugar amb ell. Per tant, ja tenia una idea per fer la meva foto, la Carla, el Ppupete i jo pintant! Ens ho hem passat genial!

Donar les gràcies

Edat: A partir de 3 anys

Material: Un bolígraf en el nostre cas, encara que pot ser altre objecte

Desenvolupament: 

Es tracta d'un joc per imitar al professor. Els alumnes han de fer el que faci el professor en ordre. El professor demana un bolígraf i dona les gràcies. Quan ho ha fet, fa un gest amb el bolígraf i passa el bolígraf al nen que té al costat. 

La finalitat d'aquest joc és que els nens donin les gràcies cada vegada que els hi donen el bolígraf. 

Edat: A partir de 3 anys

Material: No és necessari
Desenvolupament:
En aquest joc hem de dir una característica nostra, com per exemple el número de germans, i que els nens parlin entre sí per agrupar-se tots els de la mateixa característica.
Poden haver-hi altres característiques com: número de peu, signe del zodíac, lloc on viuen, color de cabell, edat...

El rentacotxes

Edat: a partir de 3 anys.

Material: no es necessita

Objectius:

-      -  Divertir-se en grup.

-       - Tenir contacte més directe amb els companys amb els companys.

Desenvolupament: es fan dues fileres, una davant de l’altre i una persona ha de passar pel mig.  les dues fileres faran de túnel de rentat i la persona que passa pel mig fa de cotxe i ha de ser netejat per la resta. Es tracta d'un joc simbòlic, per tant, a la primera part del túnel, se li ha de posar l’aigua. A la segona, se li posa sabó i es renta. A la tercera s’eixuga i a la quarta s’asseca bufant.

La mosca

Edat: A partir de 3 anys

Material: un objecte o sense, es poden utilitzar només les mans

Objectius:

-       - Treballar la concentració, repassar les vocals i divertir-se

Desenvolupament: Asseguts en rotllana, en filera... Una de les persones agafa l'objecte, un altre tria una vocal i la persona que té el peluix el fa volar mentre la resta fan el so de la mosca amb la vocal, segons on estigui el peluix el so serà més fort, si està més a d'alt o més baix, si és més a baix. 

La moto

Edat: 3 anys cap endavant

Material: No és necessari

Objectius:

-       - Treballar l'esquerra-dreta i la coordinació amb el grup

-       - Passar una estona divertida

Desenvolupament: Els alumnes es posen d'un en un en fila asseguts al terra amb les cames obertes, els següents s'han de posar de la mateixa manera, assegut entre les cames del primer, el tercer entre les cames del segon i així successivament. El professor es posa al principi de la fila, mirant cap als que estan asseguts al terra i ha de dirigir la moto. En diferents direccions, rotondes, velocitat, posar en marxa la moto... 

El joc de les cadires

Joc recomanat a partir de 3 anys

Objectius:  Recordar cançons infantils i conèixer als companys.

Material: cadires.

Desenvolupament: Cadascú posa una cadira devant seu en rotllana i es comença a donar voltes al voltant de les cadires mentre es canten cançons infantils, el professor va treient cadires, fins que diu “ja” i tots hem de seure a les cadires, si no hi han suficients, s'asseuen varies persones a la mateixa cadira, una a sobre de l'altre. 

Aquest joc serveix perquè cap nen es senti desplaçat, ja que quan es van eliminant les cadires els nens no deixen de jugar , sinó que es van asseient un sobre l'altre.

Passa el Pupete

Joc recomanat  a partir de 3 anys.

Objectius:

- Socialitzar-se amb el grup de classe

- Conèixer els noms dels companys. 

- Crear adjectius positius als companys 

Material: un peluix.

Desenvolupament: Es fa una rotllana i es va passant un peluix, qui passa el peluix ha de dir el nom de la persona a qui se'l passa i un adjectiu positiu que comenci amb la lletra inicial del nom d'aquesta persona. Quan s'acaba la ronda i tothom ha agafat el peluix, cadascú ha de dir el seu nom i l'adjectiu que li han dit.

Si tu vas al cel

Si tu vas al cel amb patinet

fes-m'hi un bon lloc, que hi pujo jo. (x2)

Airí, airó. Airí, airó.

Si al cielo vas, patinando,

hazme un lugar, que subo yo. (x2)

Airí, airó. Airí, airó.

Si tu vas au cel, en patinant,

fais un petit trou que je monte là. (x2)

Airí, airó. Airí, airó.

En un got no pot, haver-hi hagut,

mai vi del fort, sense un embut. (x2)

Airí, airó. Airí, airó.

Romanitoff i el gran Krushoff,

estan pitof de l'aigua naf. (x2)

Airí, airó. Airí, airó.

Jamai jalem ni jalarem,

fa mal aquí fa mal allà. (x2)

Airí, airó. Airí, airó.